Quina excursió més emocionant. Només us va faltar pujar a l'helicòpter, ja, ja, ja... Açò de telefonar al 112 m'ha quedat claríssim. Cada dia m'ho recorden unes quantes vegades :-)
N'Ulrika diu: "me va agradar molt anar en es cotxo des bombers".
Per cert, avui n'Ulrtika ha duit de l'escola el llibre de Madona de Ciutadella. No el coneixia. L'hem llegit i m'ha agradat molt !!!
Sí, realment ens ho vam passar molt bé. Els bombers ens varen dir que la propera vegada podríem anar-hi cap al mes de juny i amb roba de recanvi perquè ens esquitxarien amb escuma. Açò seria genial!
El libre que dius, Marta, a jo també m'encanta i és molt adequat pels infants d'aquestes edats. Estic segura que a en Robert també li ha agradat. A jo m'agrada especialment perquè el va escriure una amiga meva, na Marisol Girón, una molt bona mestra de l'escola des Born que m'ha mostrat un munt de coses.
Wow... Aquests moments de diumenge xal·lant en família mirant el blog s'estan convertint en un moment màgic... N'Ulrika es posa molt contenta d'explicar-nos tot el que experimenta dins i fora de s'aula.
Per cert, na Tona em va dir que en Toni, es seu fill, va estar molt content que visitéssiu la seva escola però que no va arribar a veure els seus amiguets migjorners al patí... :-SSS
Record que amb la seva mestra van anar a saludar a na Sofia, de cinc anys; però no sé si amb n'Ulrika es varen saludar... Per cert, sabies que na Tona és la meva perruquera? (Ja sabeu una cosa més de la meva vida privada a Ciutadella).
Pina Tromellini, l'autora del text, exposa els deus valors que, segons ella, s'haurien de poder transmetre en el decurs de la nostra tasca com a pares i mares. Parla de la previsibilitat, la col·laboració, l'escolta, la benvolència, la lentitud, la tranquil·litat, la memòria, l'acollida, el coratge i la solidaritat. És un llibre editat per Graó i del qual en podeu disposar en préstec al racó de les famílies de la nostra escola.
Los cuatro viajeros
En Yuri , na Sita , en Deneke i na Lin Ying , són quatre fillets de diferents països que no tenen pares. Aquell dia que mai podran oblidar reben la visita dels seus nous pares adoptius i viatgen junts a una ciutat bonica prop del mar. Aquesta es la història dels quatre viatgers : una realitat que no ens és gens llunyana. El llibre està escrit per Asha Miró i editat per Beascoa (2003)
Caca de vaca
Hi havia una vegada un conillet que només sabia dir una cosa: "Caca de vaca" . I -és clar- quan només es sap dir una cosa et pot passar qualsevol cosa... És una història divertida que explica Stephanie Blake i que edita Corimbo (2006)
Pequeño azul y pequeño amarillo
Un clàssic de Leo Lioni, editat per Kalandraka, que parla de la singularitat, de la pluraliat i de la riquesa que suposa la mescla i la diversitat. Les il·lustracions, tan senzilles, ens conmouen i exemplifiquen la història d'una manera excel·lent.
El peix irisat
Un peix elegantíssim que es passeja per l'oceà haurà d'aprendre a compartir les seves escates brillants per aconseguir l'amistat dels que l'envolten. Éditat per Beascoa.
L'Oca Ruca
És un llibre que parla de la necessitat que tenim a vegades de ser diferents i, per contra, de la seguretat que ens dóna el fet de sentir-nos com la resta de la gent. Està editat per Editorial Joventut
Els sentiments d'en Fèlix
Aquest llibre, editat per Cruïlla, ens parla de sentiments i d'emocions des d'una perspectiva molt propera. Posa exemples molt gràfics de les coses que li passen a en Fèlix quan està feliç, quan està enfadat, quan està gelós...
Quina excursió més emocionant. Només us va faltar pujar a l'helicòpter, ja, ja, ja...
ResponEliminaAçò de telefonar al 112 m'ha quedat claríssim. Cada dia m'ho recorden unes quantes vegades :-)
N'Ulrika diu: "me va agradar molt anar en es cotxo des bombers".
Per cert, avui n'Ulrtika ha duit de l'escola el llibre de Madona de Ciutadella. No el coneixia. L'hem llegit i m'ha agradat molt !!!
Sí, realment ens ho vam passar molt bé. Els bombers ens varen dir que la propera vegada podríem anar-hi cap al mes de juny i amb roba de recanvi perquè ens esquitxarien amb escuma. Açò seria genial!
ResponEliminaEl libre que dius, Marta, a jo també m'encanta i és molt adequat pels infants d'aquestes edats. Estic segura que a en Robert també li ha agradat.
A jo m'agrada especialment perquè el va escriure una amiga meva, na Marisol Girón, una molt bona mestra de l'escola des Born que m'ha mostrat un munt de coses.
Wow... Aquests moments de diumenge xal·lant en família mirant el blog s'estan convertint en un moment màgic... N'Ulrika es posa molt contenta d'explicar-nos tot el que experimenta dins i fora de s'aula.
ResponEliminaPer cert, na Tona em va dir que en Toni, es seu fill, va estar molt content que visitéssiu la seva escola però que no va arribar a veure els seus amiguets migjorners al patí... :-SSS
Record que amb la seva mestra van anar a saludar a na Sofia, de cinc anys; però no sé si amb n'Ulrika es varen saludar...
ResponEliminaPer cert, sabies que na Tona és la meva perruquera? (Ja sabeu una cosa més de la meva vida privada a Ciutadella).