dimarts, 18 de maig del 2010

Excursió a l'escola Pere Casasnovas i al Parc de Bombers de Ciutadella

Avui ha estat un dia molt especial perquè hem anat d'excursió a Ciutadella. Primer hem anat a l'escola Pere Casasnovas i allà ens han acollit molt bé.
Just a l'entrada del centre hem pogut veure una escultura feta amb material reciclat (llaunes, pots de plàstic...). Ens ha cridat l'atenció i hem pensat que era ben polida.
La classe dels Barcos, que també tenien entre tres i quatre anys com noltros, ens ha convidat a entrar-hi i allà hem conegut, n'Ani, la seva mestra i tots els fillets i filletes els quals estaven engrescats en tasques diverses. Ens ha agradat molt un racó d'arena que tenen a l'aula; hi ha tubs, coladors, pots, culleres... Molt interessant per pasar-hi una estona. També hi havia un racó per jugar amb animals de plàstic, amb cotxes i camions, racó dels contes..; I un racó de cuineta amb nevera i tot!

Ha passat una estoneta curta i després hem anat al pati a berenar i a jugar. La veritat és que el pati de Pere Casasnovas no té gaire a envejar al nostre: és molt gran, té molta arena, arbres, jocs motrius, gronçadors i també troncs...

Com que al Parc de Bombers ens esperaven hem hagut de deixar l'escola i partir. Quan hem arribat ja hem vist de molt a prop els camions i l'helicòpter. Dos Biels (igual que a la nostra classe) ens han explicat la importància de la seva feina i ens han recordat que si tenim qualque emergència només cal que cridem al número
112; fàcil de recordar.
Amb molta paciència els bombers ens han mostrat les seves instal·lacions i cadascun dels vehicles que utilitzen. Hem vist mànegues llarguíssimes, una moto-serra, una bomba per treure aigua de llocs inundats, escales, eines, cascs, botes, camilles per si han de rescatar algú que s'ha fet mal...
Tot açò ens interessava molt però el més emocionant ha estat que ens han deixat pujar al camió de bombers i anar a fer un passeig amb la sirena. Quina passada! A la majoria ens ha encantat i d'altres segur que ho provaran en una altra ocasió.
En definitiva, ha estat un matí complert: fantàstic.
Segur que el recordarem per molt temps.

Excursió a l'escola Pere Casasnovas i al Parc de Bombers de Ciutadella




dilluns, 10 de maig del 2010

Algunes mostres de les sessions de música amb na Roser


Cançó i dansa de "El lleó"

Cançó i dansa de "Puja dalt del cotxe"

Aquest és l'arc del violoncel

El violoncel fregat.

El violoncel pinçat

dissabte, 1 de maig del 2010

El making-of del Petit blau i el petit groc.

El petit blau i el petit groc.

Silenci: s'explica un conte.

Hi ha estones de la jornada en què el clima de la nostra classe canvia radicalment del de la resta del dia: tothom està a l'expectativa del què pot passar, s' adeqüen les postures, les mirades es focalitzen, les paraules es reprimeixen i l'escolta és evident. Ha de passar alguna cosa important perquè açò succeeixi i el que passa és que algú està explicant un conte. Quina cosa més curiosa! Hi ha res que pugui interessar més a un infant que una història narrada per un adult? Hi ha una sensació més meravellosa per un adult que veure's envoltat de fillets i filletes amb els ulls brillants, impacients per saber com acaba la història?

Aquesta experiència, que es repeteix habitualment a la classe de tres anys des Migjorn, s'ha enriquit encara més aquests dies perquè han vingut alguns familiars a contar contes.
Si el conte ja és motivador de sí, imaginau-vos si algú de casa pot quedar-se una estona a l'aula i compartir-ho amb la resta de companys i companyes. Ha estat un gust per a tots.I des d'aquí volem donar moltíssimes gràcies a les famílies!
Per cert, encara estau convidats a participar-hi.

dijous, 15 d’abril del 2010

Temps de pati

De dilluns a divendres, cap a les 10:30 del matí i amb les energies que ens ha aportat el berenar a la classe, anam al pati petit. És una estona de temps d'esbarjo i de joc lliure molt bona per ampliar les experiències que s'han donat a l'aula.
Consideram que el temps de pati és un temps tan educatiu com pot ser-ho un altre. Amb una actitud d'escolta descobrirem processos de reflexió, d'experimentació, d'autonomia, de comunicació, de relaxació...
Són moments on conflueixen interessos individuals i col·lectius, i s'obren noves vies de relació entre iguals i amb els adults.
El temps de pati és una bona oportunitat per créixer, però també per gaudir del que realment som: fillets i filletes de tres i quatre i cinc anys.
Esteim tranquils, esteim contents... A vegades, com en la resta de situacions quotidianes, sorgeixen conflictes i la millor manera d'aprendre a solucionar-los és practicant i dialogar, esperar, respectar, demanar ajuda, oferir-la...
Els mestres que som allà amb ells també aprenem cada dia i també ens sorgeixen dubtes: és el millor moment d'intervenir? Cal que els ajudem en totes les dificultats? Ja fa prou calor per treure's l'abric... Fins quan podrem frenar la necessitat natural i imperiosa que tenen els nens de jugar amb l'aigua? És bo que ho fem?...
Ai! La quotidianitat és tan senzilla i tan complexa alhora! Aquí tenim alguns exemples d'un temps de pati que dia a dia es repeteix, però que cada dia és diferent.
Continuarà...

dimecres, 14 d’abril del 2010

Temps de pati